.Coldplay. Fix You (Te confortaré)  

 

«el cel i la terra passaran, però les meves paraules no passaran»

  
  

 
 
 
  
 
 
Lectura de la profecia de Daniel 

En aquell temps es presentarà Miquel, comandant dels exèrcits celestials, que vetlla pels fills del teu poble; hi haurà un temps de desgràcies com no se n’havien vist des que existeixen les nacions fins aquell moment.
Però en aquell moment serà salvat el teu poble, tots els qui estaran inscrits en el llibre.
La multitud dels qui dormen a la pols de la terra es desvetllarà, uns per a la vida eterna, altres per a la vergonya d’una reprovació eterna.
Els justos resplendiran com la llum del firmament, els qui hauran conduït el poble pel bon camí brillaran com els estels per sempre més.

Dn 12,1-3

Salm Responsorial

R. Guardeu-me, Déu meu, en vós trobo refugi. 

Senyor, heretat meva i calze meu, 
vós m’heu triat la possessió. 
Sempre tinc present el Senyor; 
amb ell a la dreta, mai no cauré.  R

El meu cor se n’alegra i en faig festa tot jo, 

fins el meu cor reposa confiat: 
no abandonareu la meva vida enmig dels morts 
ni deixareu caure a la fossa el qui us estima.

M’ensenyareu el camí que duu a la vida: 
joia i festa a desdir a la vostra presència; 
al vostre costat delícies per sempre.  R

Sl 15,5 i 8.9-10.11 (R.: 1)

Lectura de la carta als cristians hebreus
Tots els sacerdots oficien diàriament i ofereixen sovint unes víctimes semblants, que mai no poden treure els pecats. Però Jesucrist, després d’oferir-se una sola vegada com a víctima pels pecats, s’ha assegut per sempre a la dreta de Déu, esperant que Déu faci dels seus enemics l’escambell dels seus peus. Amb una sola oblació ha consagrat del tot i per sempre els qui havien de ser santificats. Un cop Déu ha perdonat els pecats, ja no cal presentar cap més ofrena per obtenir-ne el perdó.

He 10,11-14.18

Lectura de l’evangeli segons sant Marc

En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles:
«Aquells dies, després d’aquelles desgràcies, el sol s’enfosquirà, la lluna no farà claror, les estrelles aniran caient del cel i els estols que dominen allà dalt trontollaran.
Llavors veuran venir el Fill de l’home sobre els núvols amb gran poder i amb gran majestat. Mentrestant enviarà els àngels per reunir els seus elegits, que vindran de tots quatre vents, des dels extrems més llunyans de la terra i del cel.
Mireu la figuera i apreneu-ne la lliçó: quan les seves branques es tornen tendres i neixen les fulles sabeu que l’estiu s’acosta. Igualment, quan vosaltres veureu tot això, sapigueu que ell s’acosta, que ja és a les portes. Us dic amb tota veritat que no passarà aquesta generació sense que s’hagi complert tot això.
El cel i la terra passaran, però les meves paraules no passaran. Ara, del dia i de l’hora, ningú no en sap res, ni tan sols els àngels ni el Fill; només ho sap el Pare.»

Mc 13,24-32

"Cal que caiguin molts ídols"

El llenguatge apocalíptic (com el de Dn) neix en temps de persecucions quan els creients arrisquen la vida denunciant els crims dels poderosos, perquè senten la necessitat imperiosa d’encoratjar-se els uns als altres a mantenir-se fidels a Déu transformant el món en Regne de justícia i de pau.
El llenguatge apocalíptic és llenguatge grupal: difícil per als de fora però comprensible per als fidels al grup que ha anat creant aquest llenguatge de generació en generació.
En aquell temps de desgràcies com mai, els justos —els inscrits al Llibre— i sobretot els qui en temps de defalliments han conduït el Poble pel bon camí, resplendiran com la llum del firmament i la multitud dels qui dormen —els morts— es desvetllarà uns per a la vida eterna i altres per a la vergonya d’una reprovació eterna.
La Gran Notícia és que la tribulació no té la darrera paraula sinó que després de la tribulació «el sol s’enfosquirà, la lluna no farà claror, les estrelles aniran caient del cel i els estols celestials trontollaran».
Jesús reprodueix expressions d’Is 13,10 anunciant la caiguda dels malvats que s’hi han instal·lat «dalt al cel», lloc exclusiu de Déu: Jo castigaré la depravació del món i els crims dels malvats; posaré fi a l’orgull dels altius, humiliaré l’arrogància dels tirans. Mentre vivim adorant «ídols» (sol-lluna-estols) que equivocadament situem dalt de tot en l’escala de valors, no podem adorar de veritat Crist, el Senyor.
Quan podrem veure el Fill de l’home venint entre els núvols amb gran poder i majestat? Quan amb la força de Déu i el compromís cristià caiguin de la nostra veneració els malvats, altius i tirans que ara com ara dominen el món.
Per preparar-nos degudament a la fi del món, quan haurem de comparèixer davant el Tribunal de Déu, cal viure amb menys curiositats cap a fora (què farà aquell? què diuen els altres?) i actuar més vigilància cap a dins (visc l’estil de les Benaurances?).

Mn. José Luis Arín

Música Sacra

Con el nombre de Música Sacra agrupamos las obras musicales cristianas que a lo largo de la historia han creado los grandes compositores para destacar la obra de Dios. Nació en Europa en la Alta Edad Media con los ritos cristianos en el ámbito de las iglesias. Los antiguos cantos medievales dieron paso a las Misas y Cantatas del Barroco.

La época dorada de la música religiosa se inicia con los cantos gregorianos, alcanzan la mayoría de edad con Johann Sebastian Bach, continúa con Mozart y finaliza con las Misas de Beethoven. Mas tarde la musica sagrada deja de tener tanta importancia en la vida social y los compositores se acuerdan de ella excepcionalmente.

Glória de Vivaldi

 Réquiem de Mozart Passió segons sant Joan. Bach
El Messies de Händel I El Messies de Händel II El Messies de Händel III
La Passió segons sant Mateu I La Passió segons sant Mateu II Messa da Réquiem de Verdi


 

  

 
 
 
  
 
IMATGES